Anàlisis de Veo una voz i la Gramàtica és una dolça cançó

1. De quines parts de la gramàtica parla el llibre i com els explica?

Al llibre La gramàtica és una dolça cançó, ens apareixen diferents categories gramaticals, i les explica com tota la narració a través d’una història, entre elles:

-  Noms (p.69):el primer ofici de les paraules és posar una etiqueta a totes les coses del món, perquè la gent s’orienti [...] els mots encarregats d’aquest ofici terrible es diuen noms. La tribu dels noms és la tribu principal, la més nombrosa.

-  Articles(p.69):La ben petita tribu dels articles. El seu paper és senzill i bastant inútil. Els articles caminen davant dels noms brandant una campaneta: atenció, el nom que em segueix és masculí, atenció, és femení! El tigre, la vaca.

-  Adjectius(p.70):de les botigues se n’encarreguen la tribu dels adjectius. [...] els adjectius giren al voltant de la clienta amb cara de seducció perquè els adopti.

-  Pronoms(p.77):Veus, allà baix, aquell grup que estan asseguts als bancs de prop del fanal: “jo”, “tu”, “aquell”, “aquesta”, “seu”? Els veus? És fàcil de reconeixe’ls. No es barregen amb els altres. Sempre estan junts. És la tribu dels pronoms. [...] Se’ls ha donat un paper molt important: substitueixen els noms en alguns casos.

-  Adverbis (p.78):Ah, aquests adverbis! Són uns autèntics invariables! No hi ha manera de fer-los concordar.

-  Verbs (p.100):[...] són els verbs. Mira’ls, uns maniàtics de la feina. No paren mai de treballar. [...] un verb no pot estar tranquil. És la seva manera de ser. Treballa 24 hores al dia. Has vist aquells dos que salten per tot arreu? De sobte els vaig veure, “ser” i “haver”. Eren commovedors! Saltaven d’un verb a un altre i oferien els seus serveis: “Necessites ajuda? No vols que et doni un cop de mà?”. Has vist que amables que són? Per això se’ls anomena auxiliars.

-  Interjeccions (p.107):Ah! Bé! Ai!

-  Conjuncions (p.107):però, o, i, doncs, perquè, ni, sinó... (paraules petites però molt útils per ajuntar els trossos de frase).

Apareixen idees del masculí i femení a la pàgina 101, a la pàgina 102 ens diu: la primera paraula d’una frase és el subjecte, el qui fa o la qui fa l’acció. L’última és el complement, perquè completa la idea començada pel verb... I a la pàgina 103 fa esment dels “rellotges dels temps verbals”: Present, Passat (imperfet, pretèrit perfet), Futur, Condicional.

2. Què és el llenguatge?

Segons el diccionari d’Institut d’Estudis Catalans,el llenguatge és la facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit.

Al llibre Veig una veu, a la pàgina 98, l’Encyclopedia Britannica (catorzena edició) defineix el llenguatge de signes com:una mena d’escriptura pictogràfica en l’espai.

3. Com s’aprèn segons els diferents teòrics?

Al llibre Veig una veu trobem les següents respostes:

·“És impossible aprendre el llenguatge sense un cert potencial bàsic innat, però aquest potencial només el pot activar una altra persona que ja tingui capacitat i competència lingüístiques. El llenguatge només s’aprèn per transacció (o, com diria Vigotsky, per “negociació”) amb una altra persona”.[p.80 del llibre Veig una veu]

·Brown parla del “joc de paraules inicial” que practiquen la mare i el fill. La mare/pare/mestra, o qualsevol persona que parli amb ell, va conduint el nen, cap a nivells superiors del llenguatge; l’introdueix en el llenguatge i en la imatge del món corresponent al seu llenguatge, però que no és únicament la d’ella sinó de la cultura a la qual pertany. La mare sempre ha d’anar un pas més endavant en allò que Vigotsky anomena la “zona de desenvolupament proximal”, si no l’ocupa i la hi comunica la seva mare. Però les paraules de la mare i el món que hi ha al seu darrera no tindrien cap sentit per al nen si no es corresponguessin amb alguna cosa de la seva pròpia experiència. El nen rep una experiència independent del món a través dels seus sentits; aquesta experiència estableix una correlació o confirmació del llenguatge de la mare, i aquest llenguatge, al mateix temps, li dóna significat. El fill interioritza el llenguatge de la mare i això li permet passar de la sensació al “sentit”, ascendir d’un món perceptiu a un món conceptual. [p.81 del llibre Veig una veu]

·Chomsky:El llenguatge dels pares és “no informatiu”, sinó que és ple de gramàtica implícita i d’ajustos i suggeriments lingüístics innombrables i inconscients, als quals el nen respon també de manera inconscient; però no hi ha cap transmissió conscient i explícita de la gramàtica”.[p.103] (el llenguatge és innat)

·Lenneberg (1967) va proposar la idea d’una “edat crítica” per a l’aprenentatge de la llengua, la hipòtesi que si no s’aprenia durant la pubertat ja no es podia aprendre, almenys amb eficàcia d’un parlant natiu. [p.104 nota de peu 44.]